"Shhhhhh… como sucede con gran parte de los temas relacionados con la salud de la vagina, las mujeres en general creamos un manto de silencio alrededor y preferimos no hablar de ella. Y mucho menos cuando se trata de enfermedades o problemas de la vagina como el prolapso vaginal." Aliza A. Lifshitz (1)
Unes setmanes abans que morís vaig acompanyar la meva mare al ginecòleg. Uns dies abans ella ja hi havia anat amb la seva germana, va ser llavors que el ginecòleg la va visitar i li va dir que el problema que tenia era un prolapse vaginal, i que era aconsellable operar per tal d'evitar no recordo exactament quines eventuals complicacions.
El dia que hi vaig anar jo només es tractava d'aclarir els detalls de l'operació. El ginecòleg li va dir que amb el que li passava hi havia dues alternatives, una menys invasiva, retallant la part de la vagina que se li despenjava, i una altra que consistia "en treure-ho tot", per tal d'evitar futurs problemes.
Ell va dir que era partidari de la segona opció, i la seva opinió la va acompanyar d'un comentari més o menys així: "Amb l'edat que té, i vídua, al capdavall ja és igual treure-ho tot", donant per suposat (sense que ningú li hagués dit res ni li hagués donat cap mena de permís), que òbviament la vida sexual de la meva mare s'havia acabat completament.
Em va semblar del tot indelicat i fora de lloc. Perquè no li va preguntar quina opció preferia ella (per a la qual cosa no calia fer cap referència a la seva vida sexual, sinó només exposar les diferents conseqüències de cada opció i deixar que ella decidís), sinó que va donar per fet el tipus de vida que li tocava a una dona de la seva edat i a més vídua. El tipus de vida que li tocava i, en conseqüència, el tipus d'operació que s'esqueia.
Es va equivocar per triplicat. En primer lloc, pel que va dir. En segon lloc, per com ho va dir, amb el to frívol amb què ho va fer. En tercer lloc, pel context, estant-hi jo davant, com si fos el més normal del món que jo, el fill, estigués al corrent de la vida sexual de la meva mare, quan de fet mai n'havíem parlat ni una sola paraula; ell això no tenia perquè saber-ho, però per descomptat hauria d'haver pensat "que era ben possible que fos així".
No vaig dir res, perquè dir qualsevol cosa hauria estat pitjor, tenint en compte el sentit del pudor de la meva mare. Si jo hagués dit alguna cosa (de fet, només que en aquell moment "l'hagués mirat a ella"), ella encara s'hauria sentit més incòmoda. Em va indignar... i vaig callar.
Després, quan més endavant vaig anar recollint informació relacionada amb la manera com els ginecòlegs tracten les dones, vaig descobrir que aquell tipus de tracte no era una excepció:
“Por lo general acudir a una consulta de ginecología es una experiencia en la que las mujeres nos sentimos vulnerables. (...) Que traten tu cuerpo como algo sobre lo que tienen derecho a opinar sin respeto es algo común para las mujeres." Jara Pérez (2)
No sé per quin motiu la meva mare va triar aquell ginecòleg, em sembla que anteriorment no s'havia visitat amb ell. Sé que era un dels metges de la llista de l'assegurança a la qual estava ella afiliada, però no sé si hi va haver algun altre element que fes que es decidís per aquella opció. Una opció que a més des del primer moment era estranya, perquè era un home bastant gran, crec que passava dels setanta anys, i ella el va triar no només perquè li fes el diagnòstic, sinó també perquè li fes la cirurgia.
Al cap d'unes setmanes la meva mare havia mort. Una part important de la responsabilitat de la seva mort va ser algun error d'aquell metge, afegit a altres errors de l'hospital, i a les complicacions que es van anar acumulant a causa de l'acumulació d'errors. Però d'això ja n'he parlat altres vegades. (3)
Avui del que volia parlar era només de la manera indelicada com la va tractar aquell metge el dia que jo hi vaig anar. (4)
--
(1) www.vidaysalud.com/diario/mujeres/prolapso-vaginal-el-secreto-mejor-guardado-de-muchas-mujeres/ (consultat el 2017)
(2) Citada per Elisa Victoria a "Cosas que los ginecólogos deberían dejar de hacer", El País, Tentaciones, 19/07/2017
(3) N'he parlat alguna altra vegada, i quan ho he fet ja he dit també que aquells errors al final van provocar una mort que a mi em va semblar providencial: morint llavors, la meva mare es va estalviar anys d'una vida molt difícil i que a ella li feien molta por.
(4) Una manera que té relació amb la negació de l'existència de desig sexual en les persones grans, i del seu dret a satisfer-lo, sobretot en el cas de les dones. De fet, en el cas de la meva mare suposo que ella ja coincidia amb el criteri del ginecòleg, però el seu comentari explícit i indelicat segur que la va incomodar, i encara més estant jo allí.
